• alimentación sana

05/05/2019 DIA INTERNACIONAL DE LA MATRONA

DEFENDIENDO LOS DERECHOS DE LAS MUJERES Y LOS BEBÉS

Hoy domingo día 5 de mayo es el día internacional de las matronas y este año lo quiero celebrar con el firme compromiso de la lucha por una atención al embarazo, al parto y al posparto desde el respeto a LA MUJER, EL BEBÉ Y a su PAREJA.

 Somos muchas matronas y matronos que trabajamos impecablemente en el trato con la pareja y la atención técnica al parto, en el día de hoy les quiero reconocer su buen trabajo, el esfuerzo y la pasión con el que día a día cuidan a la mujer. Cada día ponemos nuestra semilla para dar esa oportunidad a la mujer para empoderarse de sus procesos vitales y para que pueda ofrecer un nacimiento feliz a su bebé. Porque como dice Michel Odent, solo ofreciendo una bienvenida cálida y amorosa a los bebes podremos cambiar el mundo.

Pintura de Amanda Greavette

Para mi, ser matrona es un motivo de orgullo, porque la considero una de las profesiones más bellas del mundo junto con ser madre.

Por esta misma razón y desde el corazón, no hay nada que me avergüenze y me encolerize más que escuchar las historias de violencia obstétrica perpetradas por compañeras de profesión en los hospitales de todo el mundo.

Aún más cuando ocurren cerca del lugar donde trabajo, me duele profundamente porque sois vosotras, las mujeres que yo acompaño las que volvéis tristes, dolidas, afectadas por este maltrato. 

He aquí algunas de experiencias que relatan:

Las mujeres son gritadas mientras tienen contracciones para que callen, algunas reciben manipulaciones vaginales sin que se les pida permiso, a otros se les añaden medicaciones a escondidas en los sueros para que dilaten más rápido, a muchas se las obliga a ponerse en una posición en que no están a gusto sólo por la comodidad del profesional, hacen salir la pareja fuera hasta el último momento, rompen el plan de parto siquiera entrar en sala de partos, o hacen comentarios despectivos y humillantes, y demasiado a menudo reparten episiotomías gratuitas.

Todo ello es un despropósito y hace que la pareja no tenga una vivencia de parto bonita y amorosa. Y esto implica más tristeza, más dudas en la propia capacidad de criar a un niño, más dependencia de los servicios sanitarios, más posibilidad de depresión puerperal, más complicaciones físicas, más complicaciones en la lactancia y en el vínculo con el bebé y un largo etcétera con importantes implicaciones vitales.

Eso quiere decir que mujeres y matronas aún tenemos mucho trabajo por hacer porque mientras haya una o un profesional que grite, humille, maltrate o manipule una mujer, habrá que seguir adelante con la lucha.

Este año quiero que el día de las matronas sea un día para reivindicar el trabajo bien hecho de muchas de nosotras.

Y grito:

¡¡No más violencia obstétrica !!

Y os pido que denunciéis y haga escritos los hospitales donde habeis sido atendidas, o al Servicio de Salud de vuestra Comunidad, o directamente al Ministerio de Sanidad  o a los medios de comunicación. Y expliqueis vuestra experiencia de violencia obstétrica o de desatención por parte de los profesionales de Sala de partos o de la sala de maternidad. De esta manera podemos advertir de lo que está ocurriendo y pueden empezar a cambiar las cosas.

Por descontado, es importante que si has sido atendida por grandes profesionales y has tenido un parto bonito y respetado, dalo a conocer porque así las mujeres sabrán donde pueden ser respetadas y bien atendidas.

En este post ya te contaba donde podías ser atendida con respeto. O este articulo donde puedes ver que algunas mujeres ayudan a denunciar este maltrato sistémico des de la justicia

En las webs de El parto es Nuestro

y Donallum

Què és l’HypnoBirthing o la hipnosi del part?

Darrerament es comença a sentir a parlar a Catalunya de l’HypnoBirthing o hipnosi del part.

Moltes dones em pregunten una mica confuses que és això de la hipnosi perquè els recorda als shows que alguna vegada hem vist tots per la televisió on les persones hipnotitzades sembla que perdin el control dels seus actes i poden arribar a fer coses ridícules.

Res a veure amb shows, l’HB és més que això, és una manera de veure la manera de néixer i rebre els nostres nadons. Una filosofia de vida en que la calma i el benestar són dos pilars fonamentals. A través d’eines com la relaxació profunda i la respiració entre d’altres, l’HB ofereix un programa formatiu complert i dirigit a tenir un part meravellós.

(más…)

Un taller que et dona eines pel part.

D’aquí a uns dies la Pepi de Titania fara un taller interesantíssim sobre totes les eines que tenim per viure un part calmat i preciós.

La Pepi és una llevadora experimentada, una mestra incansable i una dona sàvia. Per això vull insistir que no us perdeu el taller, tan si estàs embarassada com si tens intenció de fer-ho aviat, siguis doula o llevadora.

El Taller és a Barcelona, a la seu de Titania, al barri de gràcia.

No te’l perdis i si pots ves-hi acompanyada!!!

1 peli d’embaràs imprescindible

Els dies que vindran és una pelicula REAL, feta a partir d’una vivència real , amb discusions que a totes nosaltres ens han interpelat en algun moment o altre.

La decisió de tenir o no tenir un fill, tirar endavant un embaràs o no, viure l’embaràs de maneres diferents, trobar a faltar la tendresa, el sexe , la situació laboral de la dona durant embaràs i postpart, la por a sostenir la familia, el desig de parir d’una manera determinada, la familia propera, els silencis en la parella. Són mil-i-un els temes que es toquen, com mil-i -una les situacions que es viuen en aquesta etapa.

El retrat és preciós, emotiu, vibrant, i les imatges del part impactants, que fan posar la pell de gallina.

No us la perdeu. ARa la trobareu a molts cinemes, en català i en castellà. Tan si esteu embarassades com si sou mares o pares, feu-vos aquest regal.

Aquí teniu el trailer per anar fent boca.

No us perdeu els gestos, mirades, els silencis ni els dialegs.

F de familia

Que arribi un nadó desitjat a la parella és una situació joiosa i feliç. Passeu de ser parella a ser familia amb tot el que suposa la paraula.

Familia vol dir compartir, escoltar, atendre, acompanyar, negociar, mirar als ulls, ser sensible a les necessitats dels altres, però mai obligar, imposar, forçar.

Com a dona ets una mare nova amb cada fill, no obstant, la primera vegada és la que pot comportar més inestabilitat emocional. la dedicació absoluta que reclama el nadó i la propia cura de tu mateixa després del part pot fer que obviem aspectes de parella i de la relació amb l’altre.

El gran enamorament que sorgeix pel nou nadó pot fer engelosir o sentir-se apartat a l’altre membre de la parella. Són fets comuns i facilment regulables si tenim posades les ulleres de la sensibilitat.

Es per això que et recomano des de l’inici de la benvinguda d’un nou fill negocieu el «dia», el dia de la parella i el dia de la familia.

Un vespre a la setmana ha de ser prioritat parlar dels temes de familia que calgui en aquell moment, des del distribuir-se les responsabilitats quotidianes fins a decidir que feu el cap de setmana o parlar de les emocions que us genera tot plegat

Cada dia hi ha coses per parlar i cada setmana, però sovint, davant la intensitat de l’arribada del nadó, no queda espai pels altres i l’heu de buscar, planificar, protegir, per poder mantenir l’equilibri de la nova familia

Prova-ho, mai és tard per trobar el «dia», quan els fills van creixent es fa més i més necessari la comunicació amb la parella i trobar moments d’intimitat, que són no només necessaris sinó imprescindibles. Creu-me, si l’ambient de parella és fluid i generós, l’ambient a la familia també ho serà .

Si alguna cosa volem els pares i mares és que els nostres fills i filles siguin feliços. Es per això que des del moment que sabeu que esteu embarassats l’autocura fisica, mental , emocional i espiritual de tots i cadascun dels que formareu la familia esdevé una prioritat.

Per això, jo com a llevadora us recomano que ja des de l’embaràs poseu consciència i prepareu un part i un postpart el més calmat i tranquil possible. Des del moment del naixement, si la recuperació és lleu més ràpid us podreu adaptar als nous rols.

tenir un part respectatfa que el camí incial de la nova familia sigui més planer

Rols que van canviant constament, ens van enriquint i fent grans.

I recordeu, cada familia és un món, no hi ha ni una ni dues ni tres maneres de families, n’hi ha milions.

Sols vosaltres decidiu com voleu viure aquesta nova FAMILIA.

E d’espiritualitat, E d’esperança

Ara que toca la E em venien al cap molts conceptes mèdics relacionats amb l’embaràs com Eclampsia i a la vegada m’entrava una sensació d’angoixa, de perill i no són aquestes les emocions que et vull generar.

Per la informació mèdica, propiament dit, ja tens les webs del Clinic, o de la Dra. Rodellar i de la Sofia de Dexeus, totes tres amb informació contrastada.

Tanmateix no és la meva intenció respondre a questions mèdiques, sinó, donar un parell de voltes al tema de la maternitat i oferir-te una informació diferent, en una dimensió menys comú i facil de trobar.

Per aquesta raó trio la E d’espiritualitat, que em recorda quan vaig començar en el mon de la Llevadoria, ara fa uns 20 anys. El meu company i pare de les meves filles i fill em va portar un llibre dels EEUU que em va obrir una porta més per entendre la dimensionalitat del fet de donar a llum una nova vida.

El llibre es titula Spiritual Midwifery de Ina May Gaskin, una llevadora autodidacta que des dels anys 70 va fundar la Granja. Aquí tens l’enllaç al film on expliquen la seva història.

L’Espiritualitat en l’embaràs, ara per ara és un dels pilars més desconeguts i poc treballats en l’atenció en la dona. Sols els entorns més alternatius dediquen part del seu temps a millorar la consciència d’aquesta àrea per tal de fer més complerta la vivència de l’embaràs, naixement i criança d’una nova persona.

Quan sóc a la consulta intento coneixer i ser sensible a la manera de viure l’embaràs de cada dona i de cada parella, des de l punt de vista cultutral i espiritual.

Vull coneixer com interpreten la vida i el moment del naixement

Procuro donar-los informació i fer-los conscients de les necessitats del nadó des del primer trimestre d’embaràs.

Miro d’encomanar-los la capacitat de meravellar-se pel procés que estan vivint, des del concepte embriològic del desenvolupament d’una personeta dins seu i dels canvis psicològics i emocionals que es produeixen en la mare i la seva parella com de la trascendència que això implica en la persona que serà aquest nadó.

L’espiritualitat és la capacitat de saber parar i escoltar-se a una mateixa en l’interior per sentir la connexió universal amb totes les dones del món que estan engendrant, parint i criant una nova persona des de l’amor i perquè aquesta segueixi connectada a la xarxa universal per crear amor. On el dolor, la soledat i la por es dissipen, i la calma, l’Esperança, l’Equilibri emocional i la joia de viure i de criar es multipliquen i es comparteixen.

Busca la manera de fer-ho mitjançant el ioga, les respiracions, les caminades per la natura, les relaxacions.

Atura’t, escolta i sent.

Dona al teu embaràs aquesta dimensió de consciència compartida amb totes les dones del mon

No et deixis arrossegar per l’estres i l’angoixa del que pugui passar o d’anar superant totes les proves de l’embaràs una darrera l’altra.

Deixa la por enrere i viu conscientment l’ARA.

1 naixement dolorós, no gràcies !

Malauradament, un naixement dolorós ha estat l’experiència de milions de dones al món. Aquest concepte és tan freqüent en la nostra societat, que ja és un fet,  “el part ha de ser una prova insuportable”. Les dones que han tingut naixements indolors són acusades de mentideres o «hippies» delirants en alguns llibres. Cada dia sento com les noves mares exclamen: «no podré fer-ho sense l’epidural» i  «no vull sentir ni una mica de dolor».

Tenen tanta por al què els han explicat que assumeixen que el dolor i el patiment com inherents al naixement.

Amb l’acompanyament amb l’hypnobirthing et vull fer creure que la idea de patiment en el naixement  és tan sols això, una idea . Vull  que exploris la possibilitat d’un naixement sense dolor … sense drogues, per tant, crear-te la idea de que un part calmat i preciós és possible.

Espera! No estic boja! Fa anys, quan vaig llegir per primera vegada sobre el part sense dolor, la meva reacció també va ser «no pot ser». Però he canviat les meves creences sobre el naixement i el dolor.  Jo mateixa he viscut tres experiències intenses, calmades i boniques de part. I no puc dir que no he sentit dolor però en cap cas he viscut patiment. Per mi va ser un dolor desitjat perquè tenia ganes de conèixer els meus fills i abraçar-los. Vaig entendre, des de la informació veraç, quin era el procés que havia de seguir i mentalment vaig canviar la meva por per l’esperança i la confiança de que tot aniria bé. Espero que amb aquestes paraules també pugui ajudar a alleujar-te la por.

Fins i tot en la meva formació de llevadora vaig aprendre que el dolor en el treball és essencial tant per motius fisiològics com psicològics. Encara crec que en alguns casos el dolor és beneficiós. Pot ser un gran comunicador, tant d’orientació com d’advertència.

Vaig acceptar sense dubtes que el naixement fos dolorós i vaig buscar recursos per fer-lo més controlable. Quan vaig donar a llum a casa a la meva primera filla el 2002, el treball de part no va ser indolor. Però un acompanyament serè i preciós de les meves comadrones, el moviment, l’aigua, la relaxació va fer que fos suportable durant les 32 hores que va durar. Sens dubte, m’havia sentit pitjor abans quan vaig tenir una caiguda en el gel o mals de queixal. El naixement va ser una brisa en comparació amb el dolor patològic, o el dolor perquè si.

La meva pròpia experiència de naixement, combinada amb els cent primers naixements que vaig assistir, va reforçar la meva creença. Vaig veure que de l’ordre d’una desena de dones van donar a llum de manera indolora, fins i tot orgàsmica. No se’ls va desdibuixar el somriure de  la cara en cap moment. No obstant això, vaig sentir que tenien sort o alguna cosa diferent de la resta de nosaltres. Potser tenien una alta tolerància pel dolor, vaig raonar.

Vaig veure el naixement natural com un assoliment d’orgull, de força. Al llarg dels anys encara em meravella que hi hagi dones que s’entrenin incansablement per estar primes o escalar muntanyes, sentint dolor durant períodes més llargs del que requeriria el treball.

Em sembla molt irònic que els seminaris d’empoderament amb el caminar sobre el foc i practicar el ràfting facin furor, però l’oportunitat construïda per a la il·luminació i la resistència de les dones es demani per sistema adormir-se amb drogues.

Em vaig preguntar si un corredor es sentia orgullós de guanyar una cursa si al primer punt del costat o de les rampes musculars se li donessin medicaments per aturar el dolor i després passi per davant dels altres corredors en un cotxe.

És raonable pensar que si el part és intrínsecament dolorós, ho hauria de ser per a tothom. No és així.  Les mares  que expliquen històries de part de dues hores, les que viuen un part a casa solen experimentar el treball i el part com a còmode o, almenys, manejable. Hi ha variables conegudes que contribueixen a augmentar el dolor en el treball de part, incloses les tensions de posicionament (de la mare i del nadó), els factors ambientals, la gestió obstètrica i la confiança en l’equip i una multitud d’altres coses sota el control de la mare.

És possible que les decisions d’una mare, durant l’embaràs i durant el part i el part, tinguin algun impacte en la seva experiència? Absolutament.

Un cop vaig obtenir la certificació com a Practitioner de HypnoBirthing® al juliol de 2018 i vaig escoltar històries de naixement de dilatacions ràpides i senzilles, i de parts fluids, sabia amb certesa el que havia esperat. El naixement no és el problema.

El problema són les idees preconcebudes sobre el part, la por dels professionals que s’encomana a les mares, la imatge del part com quelcom bestial i insuperable sense ajuda.

Va ser finalment en el part d’una estimada amiga, el que no va deixar dubtes en la meva ment que les meves idees passades sobre el dolor al naixement havien estat equivocades, fins i tot de les pròpies vivències.

Esperava que HypnoBirthing® funcionés per a ella. El seu primer naixement va ser de llibre, 12 hores de treball amb 3 hores de pressió. Va ser un treball dur, i va ser dolorós pel que m’explicava. Va ser emocionalment difícil per a mi, perquè me l’estimo molt i no podia veure com patia.

Quan la vaig acompanyar amb l’HypnoBirthing® estava radiant, confiada i creia molt en ella mateixa. Tenia la sensació que no li explicava res de nou, però la vaig ajudar a establir l’hàbit de relaxar-se, visualtizar i connectar cada dia.

El dia del part estava tranquil·la, relaxada i conservava el sentit de l’humor. Des del moment en què va trencar bossa i va començar el part amb més intensitat, ella va tancar els ulls i es va deixar acompanyar en una relaxació profunda i un estat d’auto-hipnosi que la va portar en poques hores a un naixement suau, amb tan sols 14 minuts de pressió espontània. I va néixer el seu fill Jan , de 3.400 en un perfecte estat de salut. El millor de tot per mi va ser la seva satisfacció, la llum que desbordava dels seus ulls i la cara d’estupefacció quan va tenir el nadó en braços i va exclamar, “però ja és aquí?”. Se li va fer curt? No en va tenir prou? No va percebre el temps?

Quan ho vaig creure, ho vaig veure. Un cop ho vaig veure, em vaig sentir obligada a entendre-ho millor.

L’úter es contrau com a múscul de forma indolora en un funcionament normal en moments diferents al del naixement.

Durant la menstruació, l’úter es contrau per obrir el coll de l’úter per permetre el pas del seu contingut. La majoria de dones no experimentaran dolor durant aquest procés.

L’úter es contrau sense dolor durant les contraccions de l’embaràs de Braxton-Hicks.

L’úter es contrau sense dolor durant l’orgasme.

Cada múscul del cos funciona per contracció i alliberament. Cap altre múscul saludable, que realitza la seva funció normal, fa mal. El múscul desnutrit o deshidratat fa mal. La funció normal com ara caminar, flexionar un bíceps o colpejar un cor saludable no fa mal.

L’úter té la mida d’una pera abans de l’embaràs. A terme, s’ha estès per donar cabuda al nadó. Estar embarassada no és dolorós. Hi ha molèsties normals a mesura que el cos s’ajusta, però la majoria de les dones no ho consideren dolorós.

El coll de l’úter té receptors que assenyalen el cervell per alliberar endorfines. Aquests són els analgèsics naturals del cos.

El coll de l’úter va desapareixent a mesura que s’obre sobre el cap del nadó, com un jersei de coll alt es va estirant sobre un cap.

La visualització d’imatges de part i coronació a classe provoca invariablement un tremolor, tan a homes com a dones. Una vegada més, analitzem el sorprenent disseny de les dones per entendre perquè el part no ha de fer mal.

A l’edat fértil, l’àrea genital està formada per molts plecs de pell. Durant el naixement, igual que amb el gruix «extra» del coll uterí, aquests plecs s’eixamplen. S’allunyen al voltant del cap del nadó fins que l’abracen completament … com un acordió. Això es basa en «donar», per això les episiotomies són tan poc necessàries.

I així la resta de conceptes erronis, que seguirem treballant.

Si vols saber més de l’HYPNOBIRTHING, llegeix el post explicatiu.

D de depressió postpart

I seguim amb el diccionari de MamaConscient, avui el post és sobre la Depressió PostPart o DPP.

L’arribada del primer fill sovint desencadena una crisis com a persona i com a parella. La demanda constant del nadó pot causar sensacions d’ofec i de col·lapse, sobretot en la nova mare. I aquesta situació mantinguda en el temps podria conduir-la a una depressió postpart.

segueix llegint

C de cordó umbilical

El cordó umbilical és un cordó gelatinós que serveix d’autopista de transport de sang, oxigen i nutrients i de tòxics entre la placenta de la mare i el nadó que gesta.

El cordó és el nexe d’unió i com a tal ha de preservar aquesta comunicació, el fluxe de vida cap al nadó.

El cordó està format per dues artèries i una vena. Al contrari que l’ésser humà, la vena du la sang plena de nutrients i oxigen de la mare cap al nadó i les arteries duen els toxics metabòlics del nadó a la mare que ho elimina a través del ronyó i de la femta.

El cordó te una llargaria mitja de 60 cm. Quan és molt curt, 30 cm pot portar problemes a l’hora del part ja que podria arrossegar la placenta o dificultar el descens del nadó. Si és molt llarg, i parlem d’uns 100 cm, podria envolicar-se amb ell mateix amb més facilitar i fer voltes de cordó i fins i tot un nus.

Al contrari del que moltes mares pensen, les voltes de cordó no tenen perquè ser un problema. Algunes vegades són voltes molt apretades i poden dificultar el part, però en cap cas ofegar el nadó encara que estiguin al coll. Recorda que el teu nadó no respira pels pulmons sino pel fluxe del cordó.

Molts nadns neixen amb voltes de cordó al coll o al cos en un part natural i sense incidències.

Una de les discussions obstètriques més importants dels darrers anys téa veure amb la donació de cordó.

Dona llum i les entitats que defensen el respecte al part denuncia la manca d’informació que es dona a les dones en el cas de la campanya de donació de cordó. I argumenten amb evidencia científica la seva posició.

Està clar que la sang que hi ha al cordó i a la placenta pertany al nadó.

La sra Penny Simkin, tota una entitat a EEUU, t’ho explica en un video molt didàctic, perquè puguis entendre què està passant.

Està clar que si la vostra opció és donar el cordó al Banc de sang, és una opció molt lloable, sempre que coneguis tota la informació i decideixis lliurement.

nadó al qual s’ha deixat bategar el cordó

El que per mi no és una opció és que paguis un dineral perquè amb una possibilitat del 30 % puguis aprofitar la sang del teu propi fill i guardar-la congelada per si de cas quan la ventatge d’aquesta sang la necessita ara i en els primers anys.

Alguns estudis de pubmed parlen de múltiples millores en la salud dels prematurs, i en els nadons nascuts a terme. Entre altres avantatges, les més conegudes són: estades més curtes en els prematurs, menys casos d’anèmies durant el primer any, més capacitats cognitives i d’habilitats socials a la primera infantesa, menys ingressos hospitalaris en els dos primers anys, menys % de nens amb malalties de la sang al llarg de la seva vida.

Per tot això i més la OMS inclou en la seva guia de cures en el part, la recomanació de no tallar el cordó de manera inmediata, respectar minim dos minuts i si és possible deixar-lo fins que deixa de bategar, sense exprimir-lo. Aquí tens l’enllaç per si te la vols descarregar i fer-li una ullada.

un document vital per la salut de les mares durant el part

Una cosa t’ha de quedar clara, si el part et sorprengués a casa, al carrer o al cotxe, no corris a tallar el cordó. Es una imatge que tenim tots presents dels films però podem causar més mal que be. Quan un nadó neix ràpidament, la major part de casos tot va be. L’unic que has de pensar és que es mantingui calent i solicita ajuda mèdica el més aviat possible, però no toquis res.

B de benestar fetal

Tal com diu la mateixa paraula, benestar fetal és el conjunt de condicions que ha de tenir el fetus per creixer i desenvolupar-se segons la seva esperada evolució. Condicions de pH, d’O2, temperatura, moviment, fluxe sanguini, arribada de metabolits, etc.

Durant l’embaràs, a partir de les 18-19 setmanes, i a través del moviment que fa el nadó dins el teu ventre, tu ja pots comprovar el seu estat de benestar. El nadó que esperes te diverses estones de joc i de descans dins teu.

Per aquesta raó, en la meva consulta de llevadora insisteixo en que facis una estona de percepció de moviments diaris com a forma de detecció de benestar i com a espai vincular amb el teu nadó.

El fet de seure i reposar amb les mans a la panxa després de les menjades i respirar visualitzant la vida intrauterina es converteix en un moment orgànica i emocionalment meravellós per tu i pel teu fill/a i fa créixer la B de benestar, en tots els sentits, no tan sols físicament.

El benestar l’aconseguim en aquestes petites estones diaries, prenent consciència de que el nadó és allà les 24 hores del dia i lluny de conectar amb la por i el control hem de conectar amb la confiança, el desig i la serenitat.

de la revista Natural Parents

Molts estudiosos han determinat que l’època viscuda dins el ventre de la mare, és concebuda per les persones com l’època de maxim benestar a la vida, on hi tenim mateixa temperatura, aliment i oxigen constant, abraçada, contenció, fluxe d’emocions sense filtres.

Sigues conscient doncs, durant l’embaràs, de viure al moment i no pensar excessivament en el què vindrà. Planifica i prepara però sense deixar que la por del què vindrà et minvi la consciència de l’ara i aquí.

Proposa’t una rutina diària que et connecti amb el teu nadó.

comença el dia amb un bon vas d’aigua,

dutxat i vesteixe-te de colors alegres perque amb la llum del dia es reflexin dins el ventre.

prepara’t un esmorzar saludable i seu a taula tranquila per prendre’l

ves a la feina caminant, o fes una caminada, o a buscar el pa i camina amb la consciencia posada a cada passa, des del taló a la punta del peu.

pren consciència de la respiració mentre camines

proposa’t 30 min diaris de lectura sobre l’embaràs i un cop a la setmana escriure al diari de l’embaràs com a mínim

passa estones amb la parella, estones d’intimitat i de contacte amorós

troba’t amb amigues i amb la familia en un entorn positiu

estimula la teva creativitat proposant-te petits reptes, teixir una manteta pel nadó o uns peucs, pintar un cuadre o decorar habitació…

posa’t crema arreu i gaudeix del teu cos.

foto de lullaby.cat

RECORDA, el teu benestar forma part del seu benestar

El el món de la Obstetricia, parlem molt del benestar fetal durant el part, perquè aquest és un dels moments estressants de la vida d’un nadó. El fet de rebre les contraccions de manera progressiva i durant un llarg periode de temps. El risc de perdre el benestar fetal per manca d’oxigen és més alt que durant l’embaràs i és per això que els serveis de Sala de parts volen controlar el batec fetal en tot moment, tot i que moltes professionals no ho considerem necessari si l’emabaràs és normal i el part es planteja normal com en el 90% de mares.

Has de saber que la medicalització del part augmenta el risc de pèrdua del benestar fetal. La oxitocina artificial, la peridural, les induccions…disparen la possibilitat de complicacions en el part.

Cal tenir aquesta informació perquè tu, vosaltres, des de la consciència assumiu la responsabilitat del vostre part, preparant-vos amb tècniques com l’Hypnobirthing que us ajuden a viure el procés de part de manera calmada i serena, aportant-vos satisfacció i benestar pel vostre fill.

La intimitat, el moviment, la musica i les respiracions i visualitzacions, l’acupuntura, el rebozo i l’aigua, fan que el benestar del vostre nadó estigui assegurat.

No dubtis a consultar pels dubtes i preguntes.

L’abecedari de MamaConscient

Amb aquest post inicio una sèrie de posts temàtics en els quals us enviaré petits videos parlant de diversos temes, de la A a la Z que estan relacionats amb l’embaràs conscient el part i el postpart naturals.

He engegat aquesta proposta a petició vostra, des dels mails privats em comenteu que us agradaria saber més coses sobre l’embaràs, part i postpart. Us queixeu que l’equip que us atén no us explica massa coses.

I després d’uns dies de donar-hi voltes, tot llegint un llibre de la meva filla, l’abcedari de les festes populars, se’m va acudir de començar un abecedari de termes que sovint et confonen o no en tens prou informació.

Així que …començo.

A d’anèmia:

L’anèmia sovint és present durant l’embaràs i el postpart. I normalment no és un problema greu, fins i tot m’atreveixo a dir que no és ni un problema. L’anèmia lleu en l’embaràs és un fenòmen fisiològic i es produeix principalment en el segon trimestre. La causa d’aquesta disminució de l’hemoglobina és una hemodil.lució, és a dir, que per efecte hormonal augmenta el volum de sang i per tant es dilueix la quantitat d’hemoglobina i ferro. Això es tradueix en una anèmia lleu quan es pren una mostra per analisi.

També hi trobem una alteració de l’absorció gàstrica del ferro i una alteració de l’absorció del ferro i els folats.

D’altra banda, si l’anèmia lleu (valors de 10.5 a 11.5) moderada ( valors de 9 a 10.5) i greu (valors per sota de 9%) ja són presents abans de l’embaràs el tema s’agreuja de manera important al llarg de l’embaràs. És per aquesta raó que fomentem la visita preconcepcional, per detectar els casos d’anèmies cròniques abans de l’inici de l’embaràs i fer-hi front.

Com saps si tens anemia?

Què notes quan tens anèmia?

Alguns dels símptomes més comuns que pots notar són:

palpitacions

cansament

dificultat respiratòria a l’esforç

mareig

palidesa

disminució de les ganes de menjar

Normalment l’anèmia encercla més d’un d’aquests símptomes i de manera reiterada. això vol dir que no t’has d’amoïnar si et passa alguna d’aquestes coses de manera puntual.

Ara be, si es repeteixen continuadament i tens la sensació que qualsevol cosa et cansa, que no tens ganes de fer res, que no puges les escales d’una tirada sino que t’has d’aturar…consulta amb la teva llevadora.

Les anèmies greus durant l’embaràs s’han d’evitar perquè la falta de ferro i hemoglobina té consequències importants per la mare i el nadó.

En el primer trimestre augmenta el risc d’avortament espontani, de mort perinatal i de infeccions i patologies en el postpart, així com més probabilitat d’anèmia en el nadó durant el primer any de vida.

El fet d’arribar al part amb anèmia moderada o greu, augmenta la possibilitat d’hemorragies postpart i de la dificultat de recuperar-se ràpid. L’anèmia, el cansament i fins i tot la tristesa pot perdura fins als 6 mesos postpart.

Què haig de fer per evitar una anèmia durant embaràs.

una dieta equilibrada i rica en aliments vermells ( fruits vermells, remolatxa, llenties, pebrot, préssec i albercoc, marisc, carn vermella ecològica), convinats amb aliments rics en vitamina C. pots consultar menus, llibres i receptes a la pàgina d’ etselquemenges o Montse Bradford.

Si cal, una suplementació amb ferro orgànic, vitamina C, àcid folic i vitamines del grup b, zinc i seleni.

Un dels que conec que funcionen millor són Hemaplex II (Nature’s plus) i Floradix (Salus).

No oblidis a fer-me preguntes o comentaris de tots els dubtes que tinguis.

Judit

MamaConscient

Els 5 moodfood per després del part.

Coneixes els 5 aliments que més t’ajudaran a millorar l’estat d’ànim en el postpart?

Jo te’ls presento, tot i que segur que ja els coneixes i has sentit a parlar de les seves propietats.

El que potser no sabies és que menjar-los amb certa regularitat milloren el teu estat d’ànim sobretot els tres primers mesos de ser mare o com en diem nosaltres, en el quart trimestre.

El primer de tots a considerar és el peix blau entre els quals el salmó i la sardina.

Són rics en omega-3, en vitamina D i A i menjats amb moderació, és a dir un cop per semana ens mantenen uns bons nivells d’omega-3, el qual es relaciona directament amb la capacitat neuronal de veure millor les posibles solucions als problemes que puguis tenir. I per tant, t’ajuda a angoixar-te menys i afrontar millor el dia a dia, els canvis a la vida, etc.

Els ous, si pot ser amb garantía d’ecologics, són un aliment ric en proteines d’alta qualitat que nodreixen el teu cervell, t’aporten aminoacids essencials i per tant el funcionament neurologic i emocional esta mes ben regulat.

ous ecologics d’ECOTERRA

Els espinacs, i altres vegetals de fulla verda quan es convinen amb vitamina C, amb citrics, són grans restauradors del ferro i dels posibles estats anèmics en aquest temps després del part. Al mateix temps, són rics en provitamina A i vitamines del grup B. Ens cuidaran l’ànim i tindran cura del nostre cabell, pell i ungles. Aquest tipus de verdures s’han de menjar diariament crues o cuites, com et t’agradi. Rucula, canonges, enciam i escarola, bledes i espinacs de manera destacada.

Aliments rics en ferro

La xocolata negra és un aliment puntal en aquests moments de tanta demanda emocional per part de tothom, però sobretot del nadó. Una petita porció de xocolata negra del 75 % o més, cada dia t’ ajuda a estimular la producción d’endorfines, a augmentar els nivells de magnesi i de triptofan, millorant el teu benestar fisic i emocional.

I per ultim, et presento les anous del Brasil o coquitos. Es considerat l’aliment més ric en seleni ( regulador de la tiroides) i molt important en el sistema inmunitari. Es el fruit sec mes ric en magnesi, que com ja saps millora l’activitat de tots els musculs del nostre cor i la producción hormonal, alterada de per si en aquests moments. Conté potassi, fosfor, calci ferro i zinc, a mes de vitamina E i una amplia gama de vitamines B essencials pel bon funcionament del sistema nerviós i l’estat d’ànim.

La relaxació facial com a eina pel part

Durant la segona fase del part, quan la pressió a la panxa es fa més intensa i ja vol mostrar el camí del naixement al teu nadó, pot ser que et posis tensa. Pot ser que, per les històries que t’han explicat sobre el part sentis com la por es vol instaurar en el teu cos.

Avui et vull mostrar un eina molt eficaç per evitar que això passi.

La relaxació facial

La relaxació facial profunda és molt important, ja que marcarà el to de la resta del cos. En concret l’àrea de la mandíbula inferior es relaciona directament amb l’obertura vaginal i l’àrea pèlvica. Per tant, si aconseguim relaxar la mandíbula inferior, el cèrvix s’obrirà més generosament donant pas al nadó sense obstaculitzar i la pèlvis s’eixamplarà i treballarà com a tobogan.

Recorda, quan tu estàs calmada…. (HB book. Marie Mongan)

La tècnica de la relaxació facial la pots realitzar tu mateixa durant el part. Per això et recomano que la practiquis setmanes abans de la data probable de part. Si la tens apresa, el dia que et sigui més necessaria, et serà molt fàcil aconseguir aquesta relaxació profunda que busques.

Per altra banda la teva parella també et pot ajudar a entrar en estat d’hipnosi si et llegeix l’escrit que t’ofereixo a continuació.

Fes tres respiracions tranquiles, ja saps, deixar entrar l’aire als pulmons en 4 segons i treure’l lentament en 8.

Deixa que les parpelles se’t tanquin lentament, no provis de forçar-les. Simplement deixa que les parpelles caiguin. Ara, posa consciència als músculs oculars i del voltant del ulls i fes-los arribar l’oxigen en cada respiració.

Deixa que la mandíbula inferior es destensi i el pes de les dents et faci entreobrir la boca. Les teves parpelles es sentiran més pesades a mesura que les galtes i la mandíbula s’afluixin. Porta la relaxació als ulls fins a un nivell on sembli que les parpelles es neguin a treballar. Col·loca la punta de la llengua al paladar, on es troben les dents superiors amb el paladar, aquest punt energètic actua provocant una sensació de pau i benestar a tot el cos.

A mesura que exhales sents com el coll, les espatlles i els colzes es deixen anar. Observa les espatlles obrint-se cap a l’exterior i t’endinses en el teu jo més interior mentre profunditzes en la relaxació.

Els ulls, les galtes, la boca, el coll, fins i tot el crani i les espatlles lleugeres, acompanyen tot el teu cos a un estat profund de relaxació.

Fins aquí és la pràctica d’avui que pots realitzar en qualsevol moment del dia abans d’afrontar una feina que requereixi de tota la teva atenció o que penses que t’estressarà. Notaràs que l’afrontes serena i energètica.

Comença avui mateix a practicar-la, tot respirant calmadament. I no oblidis de instaurar una imatge positiva i de calma a la teva ment mentre et relaxes.

Aquest lloc web utilitza cookies per a que vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les anomenades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, premi l'enllaç per més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies