• alimentación sana

3 alternatives al test O’Sullivan per mesurar el sucre durant l’embaràs

Quan la Laura va entrar a la meva consulta no s’esperava que la meva resposta li pogués oferir una mica de llum a les seves angoixes.

Ella desconeixia totalment que la diabetis de la seva mare podria implicar tenir problemes en el seu embaràs i part, tal com va afirmar la seva ginecòloga.

En la primera visita a la llevadora, ja li va dir que el seu embaràs tenia un cert risc per tenir obesitat i pel fet de tenir antecedents familiars de diabetis, concretament la seva mare. De bones a primeres havia de realitzar el test O‘Sullivan  a cada trimestre.

Va arribar el dia de l’anàlisi. Després de passar un dia terrible vomitant el concentrat de glucosa, li va costar tornar a tenir ganes de menjar. Als deu dies, va tornar a la consulta de la metgessa, que li va assegurar que no hi havia cap altra manera de controlar el sucre que repetint la prova i que si tornava a vomitar-la anirien directe a la corba llarga o TTOG. Ella m’explica que va sortir espantada perquè ja es veia amb la diabetis gestacional i la cesària programada després de les advertències de la metgessa. Desconeixia totalment que la diabetis de la seva mare podria implicar tenir problemes en el seu embaràs i part, tal com va afirmar la seva ginecòloga.

Però uns dies després es va plantejar perquè li havia passat allò i si era normal aquella reacció del seu cos. Indagant per internet va veure que les estadístiques deien que els falsos positius de la prova eren molt alts per una prova de cribatge. És a dir, que un 30% aproximadament de proves alterades, en realitat no ho haurien de ser, i per tant fan que moltes dones hagin de fer el TTOG (test de tolerància oral) sense raó.

La Laura entenia res i va decidir buscar ajuda. Va ser així com va venir a preguntar-me.

–Com és que m’haig de fer aquesta prova si no la tolero? Perquè el meu cos reacciona així, he fet alguna cosa malament?– la Laura sentia una culpa injustificada i un turment afegit perquè li feien repetir– Però si no tolero la glucosa perquè me la fan tornar a prendre??.

–Tranquila Laura, t’explicaré les possibilitats que tens perquè puguis prendre una decisió conscientment i després ho parles amb la teva ginecòloga. El que està clar és que no et poden forçar a fer la prova i més quan hi ha una alta probabilitat de que vomitis altre cop i no sigui valorable de nou.

Dins el món mèdic hi ha una gran controvèrsia amb l’efectivitat del cribatge i si es fa d’aquesta manera és bàsicament per un equilibri de costos/universalitat/beneficis.

 

 

La major part de guies nord-americanes i europees ofereixen les diferents alternatives perquè les usuàries triin com controlar-se el sucre, per tant, no és un tema extrany.

Partim de la base que en el document del Ministeri de Sanitat espanyol anomenat Estratègia Nacional de Salud Sexual y Reproductiva    recomana que es respecti la decisió de la dona de baix risc o risc mitjà de no realitzar la prova després d’estar degudament informada.

Ja saps que com a dona i usuària de la salut s’ha de respectar la teva decisió, sempre i quan no  posis en risc la teva ni la salut del nadó.

 

Jo sóc la primera que confio en la capacitat de decisió i la responsabilitat de la dona embarassada conscient com tu, que fas recerca d’allò que t’amoïna.

Per altra banda, has de saber que:

  • un alt percentatge de parts de mares diabètiques són normals i sols quan la diabetis ha estat mal controlada o el creixement del fetus és desmesurat caldria intervenir amb una inducció o cesària.
  • tan sols un 5 % dels fills de mares diabètiques són més grans del que s’espera, és a dir, macrosomes.
  • les complicacions pel nadó no són tantes i pots tenir un part normal.
  • si portes una dieta normoglucèmica, fas exercici moderat diàriament i mires de gestionar l’estrés emocional no tens perquè patir cap de les complicacions.
  • les complicacions es poden presentar en un 10-20 % de casos, d’acord, però això no implica que totes les gestants diabètiques hagin de passar per una cesària.

 

Ets conscient, doncs, que cal que facis un seguiment del tema del sucre per evitar problemes com la macrosomia (5 % dels casos), les hipo o hiperglucèmies entre altres??

I això vol dir que si presentes un risc, has de cuidar-te, regular la dieta, fer exercici físic o i fer tres controls, un per trimestre si tot va bé. Ara bé, no cal que sigui el test o’sullivan com l’has conegut.

  • La primera possibilitat es trobar un esmorzar que t’agradi i que tingui la mateixa quantitat de sucre que et prens en el cribatge, és a dir 50 gr. I que vagis a l’anàlisi amb aquesta dosi.
  • La segona és demanar l’hemoglobina glicosilada en dejú.
  • La tercera i més acurada, és com ho fan les persones diabètiques com la teva mare. És a dir, mesurar el nivell de sucre en sang amb un glucòmetre, a diferents moments del dia, apuntar-ho i observar juntament amb la llevadora o infermera si estan dins dels límits o hi ha alguna distorsió i perquè ha passat.
    • La proposta és que 3 dies seguits cada setmana mesuris la glicèmia punxant el dit a diferents hores del dia.

El primer dia:     en dejú

El segon:       dues hores després de dinar

El tercer:        una  hora després de sopar

Tot seguint una dieta normoglucèmica. La setmana següent igual, triar tres dies i prendre les mesures. Quan tinguis valors de tres setmanes, cal una valoració per un/a professional, que observarà quins aliments t’ajuden a regular elsucre i quins no.

Si es confirmés al llarg de l’embaràs que tens diabetis gestacional, la dieta seria més estricte però no cal passar gana ni fer passar gana als nadons. Tan sols cal incrementar els controls ecogràfics i amb el servei d’endocrinologia per prevenir les possibles complicacions.

I si, una DG implica tenir més possibilitats de desenvolupar una diabetis tipus II en l’edat adulta i cal que et controlis un temps durant el postpart i lactància. Però no és un 100 %.

Totes hauríeu de llegir, entendre i signar un full de consentiment informat, cada vegada que realitzeu el test O’Sullivan.

Sovint en aquests fulls de consentiment et diuen que no hi ha alternativa però si que existeixen, tres de les quals te les he explicat més amunt.

Cada vegada, Laura, hi ha més dones com tu que demanen un seguiment a l’embaràs més respectuós i individualitzat. No es tracta de viure amb por un embaràs per les mil possibles coses que es poden complicar sinó de confiar en les capacitats del cos de la dona i de la saviesa de l’evidència científica.

 

Buscar alternatives a una prova no és evitar-la sinó assumir responsabilitats perquè sigui el màxim d’efectiva amb el mínim de risc per la mare i el nadó.

 

Si vols més informació sobre tot això que t’he explicat mira aquest post:

 

Deja tu comentario

Tu correo electónico no será publicado. Los campos obligatorios estan marcados con un *



Aquest lloc web utilitza cookies per a que vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les anomenades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, premi l'enllaç per més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
CatalanSpanish